El garbell

“Prioritat Àfrica” és una de les línies d’acció de les agències de les Nacions Unides. Pel que fa a la UNESCO, desenvolupar la comunicació, l’educació, les ciències i la cultura al continent africà esdevé així un dels camps de treball més consistents.

El sector audiovisual, una de les eines de comunicació més útils en el progrés de les ciències, la cultura i l’educació, té a l’Àfrica un extraordinari potencial, tot i que també  importants necessitats. És en aquest marc en el qual el Centre UNESCO de Catalunya inicia la seva contribució al programa de la UNESCO de desenvolupament dels mitjans de comunicació, participant en tant que  co-organitzador en el Festival per a infants Lola Kenya, que se celebra a Nairobi des de fa cinc anys.

Periodisme, producció audiovisual i fotografia han estat les matèries abordades pels participants en els diversos seminaris impartits en aquesta trobada, que també ha comptat amb la participació d’un fòrum de directors africans procedents de països com ara Etiòpia, Uganda o Somàlia.

Els participants han tingut l’oportunitat d’aprendre a redactar una notícia, a conèixer el procés de producció audiovisual o a editar material gràfic. La capacitació en aquests àmbits serveix a un propòsit ambiciós: convertir a cada ciutadà en un “narrador d’històries”, en una font d’informació, en un agent que promogui el desenvolupament del seu entorn.

La força del missatge audiovisual en temes relatius a la cooperació al desenvolupament recrea gairebé automàticament un íntim compromís d’aquests “narradors d’històries” amb la seva realitat més propera. “Vull ser fotoperiodista perquè visc en un suburbi de Nairobi on cada dia patim les conseqüències de la criminalitat, el consum de drogues o la prostitució, i crec que amb les meves imatges puc denunciar aquesta situació i incitar les autoritats polítiques a actuar”. Així explicava una nena de 14 anys les seves expectatives davant el curs de periodisme impartit al Festival Lola Kenya.

Tanmateix el missatge audiovisual no és només l’eina per denunciar el costat més  sinistre del continent africà, sinó que s’ha de revelar com un instrument facilitador de les expressions culturals més genuïnes, el vehicle que ens acosti l’essència del continent africà, explicada pels seus mateixos protagonistes.

“Kenya, per exemple, ha estat tradicionalment un dels països on s’han rodat més pel·lícules internacionals; amb tot, els cineastes locals troben serioses traves en l’elaboració dels seus treballs, com l’aplicació d’oneroses taxes als rodatges a ciutats com Nairobi; molts cops filmem des de la finestreta d’un cotxe i amaguem les càmeres quan les autoritats ens descobreixen”, explicava un director kenyà participant al fòrum de cineastes africans del Lola Kenya.

Millorar la formació audiovisual amb programes educatius, però també donar suport a la producció independent i facilitar-ne la distribució són assignatures pendents a Àfrica. Les dificultats dels cineastes africans són en realitat les mateixes que hi ha en altres regions: falta de finançament, escassetat de recursos, dificultats de distribució que limiten l’accés a mercats i a audiències internacionals…

Per això, estendre ponts entre associacions professionals del nord i del sud, fomentar la creació de continguts independents i la capacitació dels cineastes i donar a conèixer els seus treballs als països del nord semblen ser les úniques vies d’acció perquè el sector audiovisual pugui ajudar a resoldre els grans problemes del continent africà en matèria d’educació, salut o seguretat. És en aquesta direcció que hem de continuar treballant i insistint, perquè la repercussió i beneficis d’aquesta mena de programes és infinita.

Rut Gómez-Sobrino

Els mitjans de comunicació s’han convertit durant el segle XX en els més poderosos líders de les audiències, en creadors d’opinió i en les eines de mobilització més eficaces. Seguint aquesta línia, la UNESCO ha celebrat el darrer cap de setmana una conferència en la qual més de 180 radiotelevisions d’arreu del món han debatut el rol que els mitjans tenen en la lluita contra el canvi climàtic, i on ha participat el departament audiovisual d’Unescocat, atès que gestiona la Plataforma Audiovisual de la UNESCO. La iniciativa, posada en marxa en coordinació amb la UNEP, el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha insistit en la necessitat de desenvolupar programes de conscienciació social que promoguin una acció col·lectiva amb la finalitat de revertir  el deteriorament del medi ambient.

La cobertura del canvi climàtic que realitzen els mitjans de comunicació en determinades regions o els reptes a què han de fer front els comunicadors en la informació relativa a aquest procés han format part dels debats durant aquests dos dies. Un dels problemes recurrents amb què es troben els mitjans de comunicació és la manca d’assessorament tècnic i la dificultat d’aconseguir contingut i materials sobre el canvi climàtic.

És per això que la millora de la qualitat dels programes radiotelevisius sobre aquests temes ha estat un dels objectius futurs subratllats per la major part dels assistents. Per fer front aquests necessitats, la UNESCO ha arribat a un acord amb diverses entitats, com ara la BBC, la Televisió Francesa o el Fòrum Global Humanitari per oferir en obert una sèrie de materials audiovisuals relatius al canvi climàtic a periodistes de països en via de desenvolupament.

La conferència ha posat fi, a més, a l’elaboració de la Declaració de París sobre Mitjans i Canvi Climàtic, que emfatitza la necessitat d’augmentar la conscienciació al voltant del canvi climàtic tot afavorint l’accés a la informació sobre aquest procés i el compromís de les radiotelevisions en la creació de programes de qualitat.

Precisament aquest i altres aspectes seran revisat en la Conferència sobre Canvi Climàtic que tindrà lloc a Copenhaguen el desembre del 2009, i on el paper dels mitjans de comunicació ocuparà una part dels debats.

Rut Gómez-Sobrino

Avui, 8 de setembre, celebrem el Dia Mundial de l’Alfabetització. Amb el lema “El poder de l’alfabetització” les Nacions Unides i la UNESCO posen l’èmfasi en la importància que té l’alfabetització per a l’apoderament de les persones i la seva participació en la construcció de societats.

Malgrat tots els esforços per eradicar l’analfabetisme a escala global, al món encara hi ha 776 milions de persones adultes sense alfabetitzar o bé sense haver adquirit les destreses mínimes per viure en el món actual. A això hem de sumar-hi que 75 milions d’infants no estan escolaritzats en l’ensenyament primari.

Un alt percentatge d’aquests 776 milions d’analfabets pertanyen a grups endèmicament desafavorits: dones, minories lingüístiques i culturals i població de les zones rurals.

L’alfabetització proporciona les eines necessàries per a la millora del manteniment de vida, de la intervenció en la presa de decisions que afecten la millora de la comunitat, l’alfabetització dóna accés a la informació i, evidentment, permet a les persones conèixer i defensar els seus drets.

A casa nostra, tot i que l’índex d’alfabetització és del 98 %, no podem passar per damunt d’aquest 2% que encara queda per alfabetitzar i que pertany als grups més desafavorits. Tampoc podem oblidar que alfabetitzar implica molt més que la lectoescriptura i que l’índex d’analfabetisme funcional i d’analfabetisme digital encara és alt. Per tant, ens queda molt per fer per garantir la participació plena de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Treballem, doncs, per la promoció de l’alfabetització com a motor per l’eradicació de la pobresa, com a pilar fonamental de l’educació, un dret per a tothom més enllà de l’edat, la procedència, la situació social o les creences.

Margarita Serra