El garbell

Els dies 16 i 17 de desembre del 2009 va tenir lloc la jornada “la diversitat en el marc de la convivència intercultural, ciutadania i percepció de seguretat”, per commemorar el Dia Internacional de la Persona Migrant. L’objectiu del Centre UNESCO de Catalunya i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya era contribuir a una reflexió sobre la necessitat d’una bona gestió de la diversitat i d’una anàlisi sobre la manera com les lluites contra les discriminacions i l’aplicació de les normatives relatives als Drets Humans ajuden a una millor convivència intercultural al si d’una societat cohesionada. Amb aquest propòsit es va convidar experts i professionals de diferents àmbits nacionals i internacionals, de les Nacions Unides i de la UNESCO, especialitzats en la temàtica de la immigració, gestió de la diversitat en les polítiques locals, drets humans  i seguretat ciutadana.

De les aportacions, els debats i les reflexions de la jornada se’n va desprendre la conclusió que avui dia les immigracions i les dinàmiques de mobilitat humanes són al cor de la construcció de totes les nostres societats i constitueixen la base de les realitats de convivència actual quotidiana. Per resoldre les tensions que es poden  generar en algunes ocasions, bàsicament per raó de desconeixements, desconfiances, xocs culturals, divergència en les creences, estereotips i prejudicis, a banda dels interessos econòmics i socials, cal, en primer lloc, reconèixer el context de la diversitat, formar, informar i sensibilitzar sobre els codis de comunicació i de relació de les cultures i societats del món que són presents a casa nostra; en segon terme, respectar les identitats i les identificacions; en tercer lloc, vetllar perquè s’apliquin les lleis i els compromisos locals, conscienciar sobre els drets i sobre l’acompliment dels deures; i, finalment, escoltar tots els actors implicats anant més enllà del diàleg, a través d’una interactuació conjunta. Tot això ha d’anar acompanyat d’una actitud d’alerta permanent contra la instrumentalizació i la utilització oportunista d’alguns discursos i actuacions polítiques respecte del tema de la immigració, que posen en perill la convivència ciutadana i la cohesió social, deixant de banda l’esperit obert, el sentit comú i innovador de la gestió del pluralisme que sovint s’ha manifestat en l’àmbit local.

És en aquest sentit que es va manifestar reiteradament al llarg de la jornada Doudou Diène, exrelator especial de les Nacions Unides sobre formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i intolerància, el qual va manifestar reiteradament que les eines de les quals disposem són la reflexió, la sensibilització i la denuncia insistent de la criminalització  de les persones per raó del seu origen, la seva religió, condició social o situació administrativa, la denuncia de la  instrumentalizació política de la immigració que “diabolitza”, i “deshumanitza” el ciutadà immigrat.

Desgraciadament, just acabat d’estrenar el nou any 2010 ens hem trobat amb una situació que respon exactament a aquesta utilització política de la immigració, i em refereixo a la voluntat expressada per l’Ajuntament de Vic de no empadronar els estrangers en situació irregular. Aquesta iniciativa municipal vulnera el dret de les persones a viure amb dignitat, vulnera la Constitució espanyola, que recull el dret constitucional a la intimitat de les persones, i diverses lleis orgàniques, com ara la Llei de protecció de les dades, la Llei d’estrangeria en el seu article 45 sobre la regularització per l’arrelament, i també la Llei de règim local.

Intuïm que aquesta nova incitació lligada al tema d’immigració no es pot qualificar d’ingènua ni podem entendre que apunta a millorar la  convivència, a través d’un mecanisme favorable de la gestió de la diversitat i de la dinàmica de la mobilitat en la nostra societat.

Confiem en la veu de la coherència, en la generositat i l’obertura de la societat catalana per fer front a aquesta mena d’actituds discriminatòries que haurien de quedar com un fet aïllat i que no s’haurien de  generalitzar a tot el territori, per tal de preservar la bona entesa, la cohesió, i els nostres criteris de compromís i de respecte als drets humans, que representen la base i la maquinària funcional de l’evolució de la nostra societat.

Salwa El Gharbi, cap del departament de drets humans i diversitat cultural

El 2010 comença allí on érem: davant d’una situació de reconstrucció del món a curt termini i de reformulació del seu govern a escala planetària en un horitzó relativament proper. I és en aquest context que hem de preguntar-nos quin paper ha de jugar Catalunya, una nació sense estat.

El nostre país, el que sempre ha aportat i pot continuar aportant al món, no són ambaixadors, ni cascos blaus, sinó els seus recursos, la creativitat de la seva gent i un missatge clar de respecte a la diversitat i de justícia. En quina direcció?

• Davant d’un món que emergeix de nou sota la figura de grans estats (EUA, Xina, Índia, Brasil), hem de defensar els petits països. De fet, quan mirem els IDH i altres indicadors de riquesa i benestar, són els estats petits i les regions els qui ocupen la banda alta dels rànquings.
• Davant d’un món que dirigeix la mirada cap al pacífic després d’haver-la tingut concentrada en l’atlàntic durant els últims segles, nosaltres hem de forçar que la mirada del món giri vers la Mediterrània. Quin altre territori Mediterrani, a banda del nostre, pot assumir aquesta funció amb la credibilitat i reconeixement necessaris?
• Davant d’un món que no se n’acaba de sortir del dur sotrac d’una crisi financera, econòmica, energètica i petroliera que el té paralitzat, Catalunya ha de seguir cooperant i demostrant la seva solidaritat amb els qui són més vulnerables en un escenari mundial de globalització que permet grans oportunitats i alhora que enclou grans riscs per a la preservació de la diversitat.

Per fer aquesta feina, hem de reconèixer les limitacions característiques d’un país anòmal com el nostre. A Catalunya, a diferència d’altres nacions, i per motius sociohistòrics prou coneguts, la societat va per endavant i després van les nostres estructures polítiques. En un escenari amb uns condicionants i unes expectatives com aquestes, que el Centre UNESCO de Catalunya tingui, per exemple, estatus consultiu a l’ECOSOC de Nacions Unides, i relacions oficials amb la UNESCO, és sens dubte una doble oportunitat que hem d’aprofitar, tot posant-nos al servei de les nostres institucions i la nostra ciutadania per contribuir a la consecució de dos objectius essencials de país:

• Hem de ser més en els organismes internacionals, i els que hi som hem d’ajudar a què d’altres arribin a ser-hi, perquè la quantitat és important.
• Hem de fer més en els organismes internacionals, perquè ser-hi ha de ser per deixar petjada d’una feina ben feta, perquè la qualitat és important.

Les entitats de la societat civil catalana hem de desenvolupar un increment quantitatiu i qualitatiu de diplomàcia pública en organismes internacionals. Hem de tenir presència i insistència en els diversos fòrums de treball de Nacions Unides i les seves agències, projectant una imatge d’iniciativa i de creativitat, i fent forat en la doble missió de ser portaveus i defensors dels més febles, perquè fent-ho també estarem essent portaveus i defensors de nosaltres mateixos.

Miquel Àngel Essomba, director