El garbell

El 2010 comença allí on érem: davant d’una situació de reconstrucció del món a curt termini i de reformulació del seu govern a escala planetària en un horitzó relativament proper. I és en aquest context que hem de preguntar-nos quin paper ha de jugar Catalunya, una nació sense estat.

El nostre país, el que sempre ha aportat i pot continuar aportant al món, no són ambaixadors, ni cascos blaus, sinó els seus recursos, la creativitat de la seva gent i un missatge clar de respecte a la diversitat i de justícia. En quina direcció?

• Davant d’un món que emergeix de nou sota la figura de grans estats (EUA, Xina, Índia, Brasil), hem de defensar els petits països. De fet, quan mirem els IDH i altres indicadors de riquesa i benestar, són els estats petits i les regions els qui ocupen la banda alta dels rànquings.
• Davant d’un món que dirigeix la mirada cap al pacífic després d’haver-la tingut concentrada en l’atlàntic durant els últims segles, nosaltres hem de forçar que la mirada del món giri vers la Mediterrània. Quin altre territori Mediterrani, a banda del nostre, pot assumir aquesta funció amb la credibilitat i reconeixement necessaris?
• Davant d’un món que no se n’acaba de sortir del dur sotrac d’una crisi financera, econòmica, energètica i petroliera que el té paralitzat, Catalunya ha de seguir cooperant i demostrant la seva solidaritat amb els qui són més vulnerables en un escenari mundial de globalització que permet grans oportunitats i alhora que enclou grans riscs per a la preservació de la diversitat.

Per fer aquesta feina, hem de reconèixer les limitacions característiques d’un país anòmal com el nostre. A Catalunya, a diferència d’altres nacions, i per motius sociohistòrics prou coneguts, la societat va per endavant i després van les nostres estructures polítiques. En un escenari amb uns condicionants i unes expectatives com aquestes, que el Centre UNESCO de Catalunya tingui, per exemple, estatus consultiu a l’ECOSOC de Nacions Unides, i relacions oficials amb la UNESCO, és sens dubte una doble oportunitat que hem d’aprofitar, tot posant-nos al servei de les nostres institucions i la nostra ciutadania per contribuir a la consecució de dos objectius essencials de país:

• Hem de ser més en els organismes internacionals, i els que hi som hem d’ajudar a què d’altres arribin a ser-hi, perquè la quantitat és important.
• Hem de fer més en els organismes internacionals, perquè ser-hi ha de ser per deixar petjada d’una feina ben feta, perquè la qualitat és important.

Les entitats de la societat civil catalana hem de desenvolupar un increment quantitatiu i qualitatiu de diplomàcia pública en organismes internacionals. Hem de tenir presència i insistència en els diversos fòrums de treball de Nacions Unides i les seves agències, projectant una imatge d’iniciativa i de creativitat, i fent forat en la doble missió de ser portaveus i defensors dels més febles, perquè fent-ho també estarem essent portaveus i defensors de nosaltres mateixos.

Miquel Àngel Essomba, director

 Enviar a un amic  Imprimir