El garbell

El Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat, entitat catalana amb relacions oficials amb la UNESCO i les Nacions Unides, té una llarga trajectòria nacional i internacional en la promoció del diàleg i la gestió de la diversitat, i aposta fermament per un model de cohesió social basat en la cultura del diàleg i de la pau. Creiem en la prevenció i mediació de conflictes i la cogestió de la diversitat com a eines fonamentals per a construir aquesta cultura del diàleg i de la pau en l’àmbit local. En aquest sentit, estem treballant en l’actualitat amb 12 ajuntaments catalans, entre els quals l’Ajuntament Cunit. Som conscients que aquest treball, que és fonamentalment una tasca desenvolupada des de la proximitat i quotidianitat, és discret i de llarg recorregut i que, per això, necessita la implicació i col·laboració de tots els actors. Per aconseguir-ho, treballem amb tots els sectors sense exclusió.

Arran de les notícies que sobre Cunit, han aparegut en diferents mitjans de comunicació, el Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat ha cregut convenient subratllar els punts següents:

ALS RESPONSABLES POLÍTICS I MITJANS DE COMUNICACIÓ

-         Com s’ha vist a Cunit, rarament el conflicte social és només religiós. Malauradament la narrativa religiosa sovint és utilitzada per interessos personals o comunitaris, de manera directa o indirecta, per justificar una altra mena de conflictes existents. És important tenir la capacitat de discernir la importància real del fet religiós i els seus límits, desenmascarant des del coneixement, el rigor i la independència, qualsevol intent de manipulació que respongui a interessos, sense deixar de valorar i aprofitar els recursos ètics i espirituals de les tradicions religioses per mobilitzar una transformació o resolució de qualsevol mena de conflictes.

-         De manera general, i llevat que respongui a un ús retòric del llenguatge, s’ha d’evitar, especialment per part dels mitjans de comunicació social, la sinècdoque (designar el tot per la part) quan es parla d’un col·lectiu. No s’han d’atribuir a la comunitat musulmana els presumptes delictes de persones que ocupen un càrrec en alguna de les seves institucions locals o d’àmbit autonòmic.

-         S’han de desenvolupar polítiques de discriminació positiva, quan calgui i amb valor i coherència, d’aquells col·lectius religiosos que no disposin dels recursos humans o econòmics necessaris per garantir una educació dels seus membres en el respecte i la tolerància de l’alteritat i diversitat internes i externes, prevenint i evitant així qualsevol risc d’incitació a l’odi, especialment entre els infants, adolescents i joves. S’han d’exigir responsabilitats als qui, per oportunisme o electoralisme, han deixat de prendre mesures quan calia, per tal d’evitar que aquesta mena de comportaments es consolidin i, de retruc, afectin greument la cohesió a mitjà i llarg termini.

-         En aquest sentit, tornem a insistir en la importància d’una àrea (o assignatura) de Cultura Religiosa generalitzada, crítica i empàtica per a tots els estudiants com a eina educativa de prevenció dels radicalismes religiosos. Lamentem, en aquest sentit, el bloqueig d’algunes autoritats religioses i d’organitzacions laicistes davant d’aquesta iniciativa[1].

-         És cabdal que els poders públics afavoreixin les iniciatives de diàleg interreligiós i la mediació religiosa i interreligiosa de conflictes, especialment quan es duu a terme des d’una perspectiva laica o multiconviccional, per construir una cultura de la pau a escala local que garanteixi el desenvolupament d’una societat més cohesionada i participativa. Només així s’evitaran els extrems del comunitarisme i de l’assimilacionisme i els respectius perills per a la pau social.

-         Les administracions públiques, especialment les locals, han de considerar seriosament el valor de la diversitat religiosa i de la seva cogestió i implementar polítiques i iniciatives en què el fet religiós s’integri amb normalitat amb els altres fets diferencials en les iniciatives d’integració[2] i de cohesió social inclusiva. Aquestes iniciatives, quan integren els diferents grups polítics locals, els tècnics i serveis municipals i els experts en gestió de la diversitat -com és el cas de la Taula de la Diversitat de Cunit-, poden constituir-se progressivament en plataformes imprescindibles per a la  convivència.

-         És fonamental i urgent arribar a acords amples o de consens en la política local, autonòmica i estatal que garanteixin la no instrumentalització partidista del fet o la diversitat religiosa per tal de facilitar la cohesió social i la pau ciutadana.

SOBRE LA COMUNITAT MUSULMANA

-         Els representants dels oratoris, sobretot els seus presidents i les seves juntes directives, són habitualment triats, de manera democràtica, pels membres de les associacions (culturals o religioses) que decideixen constituir un oratori. Normalment els candidats s’uneixen o es posen d’acord amb altres i, si finalment són triats, es constitueixen com a Junta directiva o Consell de Shura. Aquesta Junta tria i contracta, en la majoria dels casos per un període determinat, l’imam que, com és lògic, acostuma a ser de la mateixa línia espiritual o ideològica que predomina a la Junta. Les associacions culturals o religioses, que són les que hi ha habitualment darrere un oratori, han de ser reconegudes pel Registre General d’Entitats de la Generalitat o pel Registro de Entidades Religiosas del Ministerio de Justicia per a ser legals.

-         Els assistents a un oratori no han d’estar necessàriament d’acord amb els seus responsables. Els assistents a la mesquita o a l’oratori musulmà poden ser de qualsevol tendència o escola espiritual, jurídica  o teològica, que pot fàcilment no coincidir amb la dels membres de la Junta Directiva.

-         Els membres d’una Junta  poden ser formalment substituïts democràticament per una altra Junta que s’hagi presentat com a alternativa, d’acord amb els estatuts legalment aprovats per les respectives administracions públiques. Ara bé, en molts casos l’experiència demostra que l’estructura formal divergeix de la realitat dels mecanismes interns del lideratge de la comunitat. Cal tenir present que el fet de la dualitat entre formalitat legal i realitat social no és exclusiu dels grups religiosos.

-         La diversitat religiosa i espiritual, cultural, ètnica i nacional -de nacionalitat d’origen-, que hi ha a la comunitat musulmana és immensa i, per tant, és molt complexa, per aquesta raó les administracions públiques, la societat civil, la judicatura i els mitjans de comunicació han de ser molt prudents i precisos per evitar, tal com recomanen les Nacions Unides i la UNESCO, generalitzacions retòriques que consolidin prejudicis i que puguin consolidar actituds islamòfobes d’intolerància, rebuig i incitació a l’odi del musulmà.

A LA COMUNITAT MUSULMANA I A LES COMUNITATS RELIGIOSES EN GENERAL

-         És important i necessari que les comunitats musulmanes no defalleixin i desenvolupin i reforcin les actituds, els mecanismes i els corrents interns que facilitin l’autocrítica que els permeti potenciar el compromís decidit dels musulmans a favor del respecte als drets humans i a la legislació vigent, un compromís que és habitual en la immensa majoria dels membres i de les organitzacions de la comunitat.

-         En aquest sentit seria convenient que les comunitats de les diferents tradicions religioses i espirituals apartin motu propio i de manera cautelar els encausats judicialment, sense que això signifiqui cap mena d’exclusió o abandó, sinó ben al contrari, oferint-los tot el suport moral i espiritual que calgui, així com el perdó i la reconciliació si es demostrés o es reconegués la culpabilitat. Si es demostra la culpabilitat, les comunitats haurien d’apartar definitivament les persones de les seves responsabilitats de govern o gestió.

-         És imprescindible i urgent que els responsables d’institucions religioses i espirituals  demanin el compliment de la llei així com el respecte i promoció dels drets humans a totes les tradicions religioses i espirituals sense cap mena d’excepció. El respecte imprescindible al dret de llibertat de pensament, consciència i religió no pot ser adduït per justificar la violació d’altres drets fonamentals bàsics dels ciutadans.

---

[1] Vegeu UNESCO, Declaració Cultura Religiosa per als Ciutadans del Demà (cfr. Declaració de principis sobre la tolerància, Unescocat- Angle, 2007, p. 21-57.

[2] Segons el Pacte Nacional per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, “la integració és un procés bidireccional, dinàmic i continu entre les persones que resideixen en un territori, les arribades recentment, les assentades amb anterioritat o les que ja hi han nascut” (art. 25).

Francesc Torradeflot, cap del departament de diversitat i diàleg interreligiós

 Enviar a un amic  Imprimir 2 comentaris