El garbell

A l’extrem est existeix un conflicte entre dos pobles que, lluny de solucionar-se, sembla que ha agafat una via de més i més destrucció. Just al costat, trobem una illa partida per la meitat, amb dues comunitats enfrontades des de fa gairebé mig segle. Si avancem cap a ponent, per la ribera nord, comencem a trobar-nos amb territoris en suspensió de pagaments, territoris amb primers ministres corruptes fins a la medul·la, territoris sotmesos a una crisi econòmica sagnant. I si acabem de fer el volt, per la ribera sud, les coses no milloren. Dictadors aferrats al poder des de fa dècades, índexs de pobresa i de desigualtat alarmants i inusuals a principis del segle vint-i-un, societats a la deriva.

Sí, ho has encertat. És la Mediterrània, un entorn més històric que geogràfic que ha caigut adormit sobre el llit de la riquesa de la seva pròpia diversitat, amb dificultats importants per treure’s la son de les orelles i despertar al so dels timbals de la globalització. Un espai que alguns anominarien maleït, impossible, però que és en el qual hem nascut i on, un cop adults, hem decidit lliurement de viure.

Els problemes socials a la Mediterrània no ens els acabarem ni en una, ni en dues, ni tan sols en tres dècades. Però és important, molt important, que encetem un camí de seguretat que sabem que compta amb possibilitats d’èxit en un esdevenidor que – esperem-ho – no gaire llunyà. I sembla que darrerament s’han fet passos importants al respecte. El primer, tenir consciència de la magnitud de la tragèdia. L’Europa unida no ho serà sense una Mediterrània desenvolupada, i els països nord-europeus ja han après aquesta lliçó. Per aquest motiu han emprès l’aventura de la Unió per la Mediterrània (UPM), com un projecte de bon veïnatge que ha de contribuir a una Mediterrània forta, segura i pròspera.

Però no podem cometre l’error de deixar que aquesta UPM sigui novament una estructura dels estats. La UPM ha de ser un espai de dinamització i visibilització per als pobles, per a la diversitat de les llengües, per a la participació activa de la ciutadania. El valor suprem d’aquest enclau del planeta rau precisament en la diversitat d’expressions culturals i aquesta realitat té poc a veure amb les divisions administratives que fan de Nicòsia o de Jerusalem, per posar dos exemples entre molts d’altres, ciutats dividides.

Des d’Unescocat creiem fermament en aquest plantejament i ja fa un any que hi estem treballant, conreant un camí de lideratge en la Mediterrània que, amb el temps haurà de donar els seus fruits en aquesta línia. Us convidem a prendre-hi part. Qui més s’hi apunta?

Miquel Àngel Essomba, director

Val a dir que han canviat moltes coses des que les Nacions Unides van declarar  el dia 21 de març com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, l’any 1966; tanmateix, res no es pot donar per fet. Aquest dia pretén ser una data per recordar que els drets humans són de tots, sense distinció de cap mena; cal recordar-ho,  perquè el racisme i la discriminació, en les seves múltiples manifestacions, continuen essent una de les principals xacres del nostre món. Milions d’homes i dones són encara avui objecte de discriminació per raó del color de la seva pell, pel seu origen ètnic, per raó de la seva religió, condició social, opció sexual, gènere, etc.

Aquesta data commemora un succés tràgic que encara impacta les nostres  consciències: el 21 de març de 1960, el municipi de Sharpeville, a Sud-Àfrica,  va ser sacsejat per la violència quan la policia va obrir foc i va matar 69 persones que es manifestaven pacíficament contra les lleis de l’apartheid, un règim que legitimava la divisió i la discriminació racial al marge dels avenços morals i ètics de la humanitat. El 1994 Sud-àfrica va abolir el règim de l’apartheid i va emprendre un encomiable camí de cerca de la justícia i de la pau a través de la reconciliació.

Amb tot, les pràctiques de “neteja ètnica”, el racisme, l’estigmatització permanent i sistemàtica de les minories, dels pobles indígenes i dels treballadors migrants, són presents arreu del món i formen part de la nostra realitat quotidiana. Aquestes pràctiques, unides a noves formes de discriminació en l’accés a l’ocupació, l’habitatge, la salut, la cultura i l’educació, amenacen drets que crèiem irreversibles. La nostra responsabilitat, més que mai, és prevenir i combatre aquesta realitat tan punyent.

A Catalunya, en concret, s’han produït canvis demogràfics considerables: en poc temps la població ha crescut i s’ha diversificat, per raó de l’arribada de persones d’origens diferents. A això s’hi afegeix una conjuntura de crisi econòmica. Abordar la discriminació en aquest context planteja una sèrie de reptes. Els discursos i les actituds racistes i xenòfobes constitueixen un perill per a la vida, el benestar i el valors basats en els drets, i alhora,  representen una amenaça de retrocés de la convivència i la cohesió social. Aquesta situació impacta la societat en general i pot conduir a situacions de més exclusió per a aquelles persones que ja solen estar subjectes a condicions de vulnerabilitat i exposades a ser objecte de discriminació.

Per tant, cal augmentar la nostra vigilància i esmerçar encara més esforços per contribuir a eliminar la ignorància i els prejudicis sobre els quals es basen les discriminacions. Per això és tan essencial treballar la nostra capacitat d’acció individual i col·lectiva com a defensors dels drets humans; cal treballar i promoure l’educació intercultural per lluitar contra els estereotips i impulsar la comprensió i el respecte.

L’esforç per augmentar la consciència de la necessitat del respecte mutu i per canviar les mentalitats i els comportaments demana ara estratègies innovadores i audaces, que comptin amb la participació de tots els membres de la societat. Aquesta no és sols una qüestió de justícia, sinó també l’única via possible per restablir un vincle cívic i social que s’ha anat erosionant en moltes societats.

La commemoració del Dia per a l’Eliminació de la Discriminació Racial ens permet retre homenatge a tots els homes i dones valents que varen aconseguir restablir la noblesa dels valors del pluralisme i la igualtat entre els pobles, i ens brinda l’oportunitat per reafirmar el nostre compromís perquè tots els ciutadans puguin viure amb dignitat, en igualtat i en pau.

Margarita García O’Meany, departament de drets humans i diversitat cultural

Milions de refugiats fugint de les persecucions, dels conflictes polítics o socials, dels desastres econòmics o ecològics, s’estan desplaçant en amplis moviments. Aquesta migració, tant si és transfronterera com si és interna (com en el cas de la Xina i l’Índia) és un dels elements clau del creixement i el desenvolupament de les ciutats. L’any 2008 va significar un punt d’inflexió en aquest sentit: des d’aleshores, per primera vegada, més del 50% de la població mundial viu en ciutats i les projeccions a escala mundial preveuen que es dupliqui la població de les barriades més desfavorides, que d’aquí uns 20 anys significarà 2 mil milions de persones.

Una altra conseqüència de les migracions que s’estan produint al món és el fet que persones de tota mena d’origen es troben en contacte amb altres cultures i normes diferents de les pròpies; aquest fenomen comporta una vital necessitat d’inclusió de les cultures, creences i conviccions dels ciutadans de l’aldea global. És obvi que calen polítiques urbanes innovadores per assegurar una convivència harmònica de tots els habitants de la ciutat; i més ara, amb una conjuntura econòmica i social difícil que empeny a polítiques de tancament i de rebuig.

Pel fet d’estar en la primera línia del desafiament que comporten les migracions, les autoritats locals molt sovint es troben soles a l’hora de prendre les decisions necessàries per assolir el benestar i la convivència en unes ciutats molt diverses des del punt de vista cultural, social i religiós.

El 2005 dues organitzacions especialitzades de l’ONU, la UNESCO i UN-Habitat van signar un Memoràndum d’Entesa per a afavorir una urbanització amb rostre humà; i en associació amb algunes ONG internacionals, van organitzar diverses reunions d’experts sobre el tema “Polítiques urbanes i el Dret a la Ciutat “, encaminades a promoure un enfocament basat en els drets humans i garantir el “Dret a la Ciutat”. En el marc d’aquest projecte UNESCO/UN Habitat, la Secció de Migracions Internacionals i Multiculturalisme de la UNESCO, va convocar una trobada d’experts els passats 18 i 19 de febrer a la seu del Centre UNESCO de Catalunya, en què es va debatre sobre “Crear ciutats millors per als immigrants”.

El Centre UNESCO de Catalunya- Unescocat va contribuir al debat aportant el seu coneixement i experiència sobre el terreny en matèria de diversitat,  cultural i lingüística, i més específicament en el tema de la cogestió de la diversitat de creences i conviccions. El Centre pot aportar, entre altres, l’eina de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes com una proposta concreta i innovadora, en contextos cada vegada més plurals, diversos i complexos des del punt de vista cultural i religiós.

En el marc de les nostres actuacions i col·laboració amb els ajuntaments tenim consciència de la necessitat d’acompanyar els responsables polítics i tècnics de cara a l’acompliment dels “nous objectius” :

-   Tenir en compte una visió integradora de les ciutats, reflexionant en termes d’inclusió i no d’exclusió o de tancament,

-   Planificar en termes d’”habitants del municipi” i no pas en  termes de “votants” i consegüentment imaginar polítiques municipals per procurar el benestar de tots els habitants de la seva ciutat,

-   Garantir l’accés equitatiu de tothom a totes les oportunitats que ofereix la ciutat (habitatge, sanitat, educació, formació, seguretat, etc.).

-   Lluitar per la sostenibilitat i la justícia social,

-   Combatre l’exclusió , la pobresa, i la violència urbana.

Aquesta línia de treball no és un bonisme ingenu més, que pretén donar a l’urbanisme un rostre humanista, sinó que ofereix polítiques urbanes pragmàtiques per generar inclusió dels nouvinguts.

Elisabeth Lheure, departament de diversitat i diàleg interreligiós