El garbell

El passat 21 de maig, coincidint amb el  Dia Mundial de la Diversitat Cultural i el Desenvolupament, va tenir lloc l’acte de lliurament del Premi Linguapax 2010, reconeixement internacional a investigadors, activistes i membres de la societat civil que destaquen per la seva feina an favor de la diversitat lingüística o la promoció del multilingüisme. El 21 de febrer Linguapax havia anunciat la concessió del guardó, ex aequo, a Miquel Siguan i Robert Phillipson. Malauradament, el mestre Siguan va morir el passat 8 de maig. La cerimònia de lliurament es va mantenir i va ser alhora un tribut a la seva memòria. El Premi Linguapax d’enguany reconeixia, doncs, dues trajectòries destacades en la promoció d’una societat més justa i creativa a través del potencial, que en aquesta línia, conté la preservació i l’activació de la diversitat lingüística.

Robert Phillipson, des de la seva obra sobre la denúncia dels mecanismes de l’imperialisme lingüístic anglòfon, posa de relleu qüestions clau sobre la configuració actual de la geopolítica del coneixement, sobre els processos pendents de descolonització epistèmica en una època oficialment postcolonial; en definitiva, sobre els mecanismes latents que operen en la subordinació cultural de molts pobles a través de la subordinació de les seves llengües. Phillipson denuncia, d’altra banda, com aquest ‘colonialisme epistèmic’ pot es perpetuar fins i tot darrere d’un multilingüisme de façana, com ell mateix comentava durant l’acte de lliurament del premi: “[fa uns anys] un traductor espanyol a la UE em va dir, no sense ironia, que tot i que la UE produeix documents en totes les llengües oficials, que ara són 23, els textos s’escrivien en un francès a penes disfressat. Bé, actualment, gairebé tots apareixen en un anglès no dissimulat”.

Miquel Siguan, inspirador de la filosofia Linguapax, va promoure activament  l’ensenyament de llengües com a via de coneixement recíproc. Va impulsar la iniciativa Linguapax a partir d’un seminari internacional celebrat a Kiev l’any 1987, on va plantejar la idea fundacional del projecte: ensenyar i aprendre llengües amb la finalitat, el desig, “d’obrir els ulls (…) a la diversitat lingüística i cultural del món”, deixant de banda les llengües centrades en elles mateixes, promovent espais per a les llengües en interacció. Va inspirar d’aquesta manera el que podríem anomenar un pla de pau a través de les relacions interlingüístiques i va fer evident, amb la seva paraula i els projectes que va impulsar, el potencial d’aquestes relacions per a la creació de mapes més justos i interessants de la coexistència humana.

En resum, doncs, podríem dir que l’edició del Premi Linguapax d’enguany ens convidava a posar en comú aquestes dues perspectives: una reflexió sobre els mecanismes de la (in)justícia lingüística, d’una banda, i de l’altra, l’ensenyament de llengües com a via generadora de pau, d’una pau lenta i alhora profundament humanista perquè incideix no tant en l’adquisició de competències que facin dels ciutadans mers professionals poliglotes, sinó en la relacionalitat entre éssers humans que saben que, en definitiva, “qui no sap res d’altres llengües no sap res de la pròpia” (va pensar Goethe).

El passat 9 de juny, va tenir lloc l’acte de lliurament de la primera edició del Premi Linguapax Escoles, concedit al projecte La llengua materna, un dret de tots els infants de l’Escola Migdia de Girona. Aquest premi recull doncs, per la seva vocació escolar i pedagògica, bona part de la missió de Linguapax tal com va ser formulada en els seu moment més embrionari.

Alícia Fuentes-Calle, cap del Departament de Diversitat Lingüística – Linguapax