El garbell

La crisi profunda en la qual vivim immersos posa de manifest alteracions substantives per a totes les generacions. Els infants d’ara seran la generació devaluada; per primer cop des de fa moltes dècades, els descendents viuran en pitjors condicions de vida que els seus progenitors. Els nostres grans representen la generació traïda, persones amb les quals es va pactar esforç i sacrifici a canvi de benestar després de la vida laboral, i que ara veuen com els drets promesos es retallen per totes bandes.

Entre els uns i els altres se situen els joves, la generació perduda. Perduda entès com una dilogia, perquè està desorientada i perquè se’n malbarata el potencial. Els joves volen independitzar-se, volen una ocupació que els permeti obtenir ingressos i realització personal, reclamen una formació de qualitat, desitgen estones d’oci de qualitat. I la crisi actual afecta severament les possibilitats que això esdevingui possible. Quines perspectives esperançadores s’obren per a tants i tants ciutadans en ple procés d’emancipació?

Per fer-hi front, aquest repte necessita unes polítiques de joventut enteses com un pacte nacional, com una garantia del model de societat del qual volem gaudir en el marge d’una generació, un cop aquests joves hagin esdevingut persones adultes. La població jove és un “material altament sensible” des del punt de vista de projecte de país i és per això que el camí d’impulsar les polítiques adequades no resulta planer. Tant el legislador com l’administrador d’aquestes polítiques és conscient que no només cal arribar a un consens polític en un moment determinat, sinó que aquest consens es mantingui durant el desplegament de les accions que se’n derivin. De la mateixa manera, la transversalitat d’aquestes polítiques no és només horitzontal, sinó que també ha de ser vertical.

La legislatura que ara acaba s’ha caracteritzat per un impuls notable d’aquests continguts i d’aquest estil; es fa difícil no reconèixer-ho. I com a país cal felicitar-nos-en. Per aquest motiu des del Centre UNESCO de Catalunya fem una crida a totes les formacions polítiques que tenen representació parlamentària a cloure l’itinerari recorregut amb l’aprovació de la Llei de polítiques de joventut, un instrument que ha de garantir l’estabilitat i la continuïtat en aquesta matèria, amb independència dels cicles polítics. Des de la nostra entitat, com a societat civil, expressem en un any tan significatiu com l’Any Internacional de la Joventut, que comença aquest proper agost, la nostra voluntat de treballar-hi de valent perquè ser jove a Catalunya, més que un problema o un obstacle, sigui una oportunitat individual i col·lectiva d’un país millor.

Miquel Àngel Essomba, director