El garbell

Els moviments com el del 15-M posen de manifest que davant situacions de crisi com la que estem vivint, cal deixar de banda accions individuals i buscar respostes col·lectives. Aquest sentit de conjunt és el que ha aglutinat sota el moviment dels indignats persones que, amb independència de la seva situació individual, comparteixen una sensació de malestar i una visió sobre la necessitat de transformar el model econòmic, polític i social de tal manera que permeti una sortida de la crisi digna per a tothom.

És doncs, sens dubte, el moment de les aliances contra la crisi. Aliances que ens han de permetre situar-nos en aquest jo col·lectiu, participant en accions i projectes que no sempre han de respondre als problemes individuals. Aliances que han de permetre crear sinergies i aprofitar les potencialitats de cadascú de nosaltres per assolir un bé comú. Aliances que han de passar del “què ha de fer cadascú?” al “què hem de fer entre tots?”

En aquest context d’aliances, les institucions, entitats i organitzacions socials que comparteixen la visió d’aquesta necessitat de canvi i que treballen per generar oportunitats a favor de la inclusió de les persones no es poden quedar al marge. És aquesta anomenada societat civil la que ara més que mai ha d’emfatitzar el valor de la solidaritat i del treball en xarxa i posar al servei de la lluita contra la crisi el seu coneixement i els seus recursos. En definitiva, és el moment de mostrar amb l’acció la funció social de totes aquelles organitzacions i institucions la missió de les quals és la transformació social basada en la promoció i el respecte dels drets fonamentals de les persones.

El programa Talia, un programa del Centre UNESCO de Catalunya que compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, pot ser un exemple d’això. Aquestes dues institucions comparteixen, d’una banda, el seu interès per a la formació de qualitat  basada en la reflexió crítica i en un pensament pràctic, com a element clau per al desenvolupament de les persones, tant professional com personal, que ajudi a la construcció de societats més justes, inclusives i sostenibles. I, d’altra banda, comparteixen una visió sobre els i les joves com a col·lectiu que té un rol fonamental en la construcció d’aquestes societats, i la preocupació per les dificultats d’aquest col·lectiu a l’hora d’inserir-se en el mercat laboral i pel seu alt risc d’exclusió.

El programa Talia és la síntesi d’aquesta visió compartida per ambdues institucions en forma de sis cursos de formació que s’adrecen, principalment, a joves en situació d’atur i que volen aportar eines i recursos específics per comprendre i gestionar la diversitat (lingüística, cultural i religiosa), comunicar i educar per al desenvolupament sostenible i promoure el patrimoni cultural, en el context local i professional.

El Centre UNESCO de Catalunya es vol situar en aquest context d’aliances contra la crisi i per això busca la complicitat d’altres institucions per traduir-les en un “guanyar” col·lectiu, que repercuteixi sobre la societat i que contribueixi a la materialització de l’ideari de les entitats implicades. La formació és una de les línies d’actuació del Centre UNESCO de Catalunya en la qual tenim exemples d’aquest treball conjunt entre entitats i institucions. Esperem respondre així a les necessitats dels nostres joves, que són, al capdavall, les necessitats de tots nosaltres.

Daniel Muntané, cap de l’Escola de Formació d’Unescocat