El garbell

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

(…)

No em vull negar
a cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

 

Ningú millor que el poeta Miquel Martí i Pol, de la mà del músic Lluís Llach, per expressar, de forma continguda però bella, el significat d’aquest acte.

 

Les entitats que avui ens adherim al Pacte Nacional per a la Immigració som aquí perquè somiem un demà diferent de l’avui i de l’ahir. Malgrat la crisi econòmica i moral que forma part del nostre paisatge, i la desesperança que sovint planeja damunt dels nostres projectes, som avui aquí perquè creiem en nosaltres, i perquè sabem que el futur es construeix en el present.

 

Aquest acte de signatura ha de ser, en bona part, una celebració, perquè simbòlicament reconeixem i traslladem un missatge positiu a la societat, tan assedegada en aquests moments de gestos i accions generadors de confiança.

 

Avui podem dir ben alt a la ciutadania de Catalunya:

 

• que viu en una nació en la qual, en una temàtica tan sensible com la immigració, hi predomina la continuïtat institucional, i no el trencament, i que en conseqüència l’obra política que caldrà construir durant els propers anys, per força amb matisos i orientacions diferents respecte al passat recent, no es farà sobre el buit sinó sobre els esforços ja esmerçats en passades legislatures.

 

• que vint-i-set entitats socials de la seva nació fan explícit un compromís públic, del seu treball quotidià i constant, per la cohesió social i els drets i les llibertats de totes les persones, del seu desig de cooperar en l’empresa col·lectiva, de col·laborar frec a frec amb els poders públics per assolir els objectius previstos. Som més, més ben articulats i amb voluntat d’entesa.

 

• que a la nació catalana hi ha gent, molta més de la que ens imaginem, que sap que el demà del nostre país passa per donar prioritat a allò que tenim en comú els uns amb els altres, i no pas per reforçar allò que ens en diferencia, i que la divergència ha de ser el motor del creixement col·lectiu que ens empeny, no pas a la confrontació, sinó al diàleg i a l’entesa.

 

El pacte nacional per la immigració ha anat donant els seus fruits, i n’ha de seguir donant més encara. Ha de ser el recer en el qual vetllar, poders públics i ciutadania, per un correcte desplegament de la llei d’acollida, o de la llei de culte, des de la fidelitat a l’esperit i a la lletra del mateix pacte.

 

Però el pacte ha d’anar més enllà, i actualitzar-se a la llum de les necessitats emergents. La societat civil aquí representada pot desenvolupar un paper important per enfortir el tercer eix del pacte:

 

• d’una banda, aprofundint en les línies relatives a la participació en la vida pública de les persones immigrades, al foment de la llengua catalana com a llengua comuna, a l’harmonització de la llibertat religiosa i de creences, i a la igualtat de gènere,

 

• i d’altra banda, obrint nous horitzons de treball, en especial en l’àmbit de l’atenció integral als fills i filles de persones immigrades, en l’educació i la formació al llarg de la vida que proporcionem a aquest sector de la ciutadania, en la prevenció i la contenció de conflictes socials en municipis concrets on cal construir la convivència en temps de crisi.

 

El preàmbul de la constitució de la UNESCO ens adverteix que, atès que la guerra neix en la ment de les persones, és en la ment de les persones que hem de construir la cultura de pau. El racisme també neix en la ment de les persones, i en els seus cors, d’aquí ve la complexitat en el combat per la igualtat i la no discriminació, i la necessitat de moltes mans per tal d’eradicar-lo. Per aquest motiu estem avui i aquí, perquè la promesa d’un temps tan lluminós com els colors no és gratuïta, i només resultarà de l’esforç, l’empenta i el coratge que demostrem a partir d’ara mateix.

 

Tota la nostra esperança, ànim i implicació per aquesta nova etapa del pacte que tot just comença ara.

 

Moltes gràcies.

 

Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya

 Enviar a un amic Comentaris