El garbell

“Cal que deixem de ser ciutadans silenciosos i les biblioteques poden contribuir-hi decididament”. Amb aquesta afirmació, Federico Mayor Zaragoza obria a Badalona dues jornades que van aplegar més de 200 professionals per reflexionar sobre la biblioteca pública en tant que espai obert a l’aprenentatge.

Des del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO fa temps que es treballa per accentuar la funció educativa de la biblioteca, pensant en les possibilitats d’oferir propostes d’aprenentatge al llarg de la vida a tota la ciutadania, fent de pont entre la formació formal i la no formal i d’enllaç entre l’escolarització i l’edat adulta, en aquest espai obert i cada vegada més dinàmic que són les biblioteques públiques. I la manera de fer-ho és treballant en xarxa, aprofitant l‘experiència d’altres agents educadors i altres biblioteques, col·laborant interdisciplinàriament per, a poc a poc i amb molta confiança, contribuir decididament al canvi social que permeti la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement, la lectura i la formació per a tothom.

És evident que més que en una època de canvis, ens trobem en un canvi d’època en què, precisament, el coneixement i la cultura són les millors eines per construir els projectes personals i també els col·lectius. Les biblioteques ja són aquest espai obert on tots els ciutadans poden acudir per informar-se, permetre’s moments de reflexió o compartir intercanvis amb altres; per aprendre la llengua pròpia i també fomentar el plurilingüisme; per seguir les notícies més actuals d’arreu o afrontar les grans preguntes de sempre. Un espai obert per establir ponts de connexió amb els veïns –els nous i els de tota la vida-, on es produeix un intercanvi intergeneracional perquè tots els públics hi tenen el seu espai, la seva lectura i el seu paper.

Un espai amb uns professionals, que com s’ha fet palès a Badalona, tenen la voluntat de compartir les millors pràctiques per imaginar plegats com pot ser el que Michel Melot, que fou director de la Biblioteca Pública d’Informació de París, va anomenar la “revenja del món llatí”; i que segons ell consistiria a, tot aprofitant els aprenentatges dels països nòrdics –i tant de bo algun dia els seus recursos-, continuar desenvolupant aquesta àgora en la qual ens enriquim col·lectivament de la nostra diversitat, inventem la nostra identitat i oferim possibilitats per assolir la justícia social.

Àlex Cosials